17 noviembre 2012

Adeu amor!

Vull deixar constància del dia més trist i bonic a la vegada de la meva vida, aquesta vida que molts de vosaltres coneixeu. El dia 21 de setembre, tres mesos desprès del seu traspàs, la meva filla y jo vam decidir que ja era hora que descansés allà on ell havia gaudit tant de la seva vida, a la muntanya. El dia va néixer preciós, un dia d'aquells que son un regal de la natura, natura que ens acull sempre a les nostres excursions i correries i natura que acull a la seva sina a tots aquells que l'estimen i la cuiden. La meva filla amb el seu marit i el nostre net, i el gos, la Mel, i els amics de l'ànima, aquells que sempre estan quan els necessites i quan no també. Ells van acompanyar al marit, al pare, al sogre, a l'avi, a l'amic... em van acompanyar, ens van acompanyar a la meva filla i a mi a la Cerdanya, el lloc somniat d'en Llorens, vam buscar un paratge idíl·lic d'aquells de foto meravellosa davant d'un llac del Pirineu i amb tot el massís del Cadí orgullós i vigilant. Un dia laborable per no trobar-nos excursionistes, perquè aquest acte tingués la intimitat necessària. Aquest es el lloc que vam escollir, el paratge que rodeja el llac de Malniu.
i aquí, al peu d'un avet, vam decidir es quedaria
vam començar a cavar, la terra seca no es deixava foradar.
al final ho vam aconseguir, una cavitat suficient per a depositar l'urna feta de sorra de la platja premsada de forma que es dissolgués junt a les cendres i acabés unint-se a la terra amb les primeres pluges i neus.
la meva filla va depositar el seu pare a la seva última morada
ens vam acomiadar d'ell abans de tornar a omplir la cavitat amb la terra que es resistia però que finalment va cedir, amb la terra de la Cerdanya.
vam deixar a l'urna un record de la seva terra, Catalunya, un llaç groc i vermell que va fer en Manel confeccionat i nuat amb una bagueta de escalada que ambdós utilitzaven.
vam començar a enterrar l'urna el seu amic i jo
i la seva filla...
vam posar unes pedres per senyalitzar el lloc mentre el nostre amic gravava a la gran pedra del costat, i que va contemplar l'acte, les seves inicials: LL de LLorens
el temps, probablement, les anirà esborrant però a ell i el lloc no l'oblidarem mai.
ens n'anem, sols... el nostre amic, company, marit, pare, iaio, es queda rodejat de bellesa de la natura.
Adeu amor....
descansa en pau com a llavor de la terra.
Publicar un comentario