Sentada a la lluna
Fixeu-vos fins aquí he arribat.
M'ha costat no tinc perquè negar-ho però al final m'he instal·lat.
Si està be, des d'aquí dalt puc contemplar el món amb tota tranquil·litat... i enviar petons...
Al final ho he aconseguit, sempre somiant amb la lluna doncs apa! ara mi he aposentat. Ja cal que es preparen els núvols i les estrelles perquè els atraparé amb les mans i podré fer tots el dibuixos que pugui i sàpiga fer… amb una tela tan gran no crec que tingui problemes.
Esperaré quan surti el sol per que em deixi els seus colors i aniré tenyint amb coloraines els nuvolets, posaré en marxa la imaginació i tothom es quedarà bocabadat al veure el que es pot arribar a dibuixar. També li demanaré a l'arc de Sant Martí que surti de vegades… i que em deixi els seus…
Us imagineu poder dibuixar, per exemple, un bosc agafar els núvols i donar-los les formes dels arbres i pintar-los d'un verd esponerós, plens de fruites de tots els colors.. si… els estels aniran penjats.
O el mar… un mar fet de núvols blancs i una miqueta de blau o violeta… amb la seva escuma arrissada a la cresta de les onades, i un petit vaixell que navegarà tot majestuós amb la vela gran i blanca ben inflada… el vent bufarà i la inflarà.
També podré preparar una magnífica cabana amb la seva xemeneia i el fum que sortirà enfilant-se ben amunt. Suposo que ja us imagineu qui hi haurà dins la cabana un parell de pardals... un parell de criatures... si mirés algú per la finestra els podria veure rient, jugant i estimant.
Es podrien fer moltes coses, moltíssimes... només cal imaginar-ho cosa que poca gent ho pot fer... però jo si i el meu company també.
