24 mayo 2005

A punt de tornar al niu

a punt de tornar al niu Posted by Hello

Me'l vaig trobar a la galeria de la cuina, dalt de tot del sostre, mig penjat en una tub de l'aigua. Estava espantat.

Vaig intentar d'agafar-lo, cada vegada que ho provava arrencava un vol gairebé desesperat, va caure dues vegades, volia sortir però no podia, no trobava com malgrat que havia obert la finestra.

Tan fluixet l'agafava, per no fer-li mal, que ell aconseguia fugir de la meva mà. Al final, i desprès d'una bona estona d'intentar-ho, vaig aconseguir-ho, abans, però ja havia anat a buscar la màquina de retratar.

I així va ser, li vaig fer un parell de fotos mentre el tenia agafat i desprès vaig treure el braç per la finestra i vaig obrir la mà. Es va quedar arraulit al palmell, estava cansat i no es veia amb forces per arrencar el vol, el veia com panteixava, aprofitava aquella estona per descansar, estava tranquil perquè sabia, havia endevinat, que no li volia fer mal, i així va ser com vaig poder fer-li la fotografia, un parell o tres... amb una mà l'ocellet i amb l'altra la càmera, fins que es va veure amb forces per tornar a volar. Va arribar al pi que està davant de la finestra, suposo que en el arbre hi deu tenir el niu, els sento de matinada com piulen i gairebé em desperto cada dia en la seva companyia.

Va ser curiosa la situació acabava de passar una estona semblant mentre escrivia al cafè, havia estat una experiència desagradable, em sentia diana d'uns quants brètols i em sentia acorralada, si, si, potser es una bajanada però estava dolguda per el que m'havia semblat una persecució sense cap sentit. Al veure l'ocellet tancat i acorralat em vaig sentir identificada i quan per fi va poder tornar a volar en llibertat em vaig posar contenta, les fotos que li havia fet vaig voler regalar-les a qui , al meu entendre, s'ho mereixia i així ho vaig fer, he posat les fotos al meu àlbum i van ser un motiu d'intercanvi al cafè amb aquells que les saben i poden gaudir.




Publicar un comentario