03 febrero 2005

El meu avatar i la seva història

Hola món embolicat, fa molts dies que et tinc abandonat i això no pot ser ¿no creus?

Fixa't una cosa, mira si vaig embolicada que m'he adonat que encara no he explicat a ningú perquè em dic embolic!

Doncs bé, ho explicaré i a més a més anirà guarnit aquest escrit amb el meu avatar, el que m'acompanyarà sempre vagi on vagi.

Aquest es el meu avatar… fixa't bé es un dibuix que me l'han regalat DUES VEGADES! quina sorpresa no? Doncs no, no es una sorpresa es que no podia ser d'altra manera, havia de ser així.



el meu avatar Posted by Hello

Aquest dibuix m'el va fer el meu pare abans de néixer jo, si, suposo que va pensar que la seva filla, encara que ell no sabia que seria nena perquè en aquells temps no hi havia manera de saber-ho, seria més o menys aixís, diguem-ne que com un angelet amb cara de trapella, unes ales, rient i sentada damunt d'un llibre. Personatge que podia ser nen o nena perquè, no se si ho saps, diuen que els àngels no tenen sexe, bé… continuem, vaig sortir nena i sembla ser que no gaire diferent a l'imatge que el meu pare es va fer de mi.

No soc un àngel, no fotem! però si que soc bona persona, trapella també, encara ara als meus anys les trapelleries son les situacions que em fan gaudir i viure. Ja de ben petita m'ha encantat llegir, i continua agradant-me encara que en els últims temps no llegeixo gaire perquè altres coses em distreuen i també perquè no hi ha gaire llibres que m'enganxin i a més a més es un hobby una mica car.

Be, aquesta es la primera vegada que em van regalar el meu avatar i la segona va ser quan una persona molt estimada, molt i que m'estima el va veure i m'el va regalar "escanejat" ¿quina paraula més estranya no?

Per explicar-ho d'una manera que ho entenguis, va agafar el meu dibuix i el va passar per una màquina màgica, aquesta màquina va repetir el dibuix exactament igual de manera que pogués utilitzar-lo com una foto per poder-la fer servir com avatar a tot arreu allà on vaig quan viatjo per el món virtual. Si, si… també hi ha un món virtual, no t'esveris, es un món que té molt d'embolicat i al damunt hi hem d'afegir que tots els embolics no els pots ni tocar… son lletres, dibuixos, fotos, imaginació, fantasia, engany i també veritats. I ficat en un raconet d'aquest món tan enrevessat em vaig trobar un dia un altre angelet, petitet, trapella, que li agrada llegir, riure i embolicar… i com no podria ser d'una altra manera m'en vaig enamorar. I aquest angelet em va fer per segona vegada el mateix regal. ¿pot ser perquè tots dos m'estimaven i m'estimen? Si, això crec, això va ser, i així ha estat.

Aquest angelet petitet i trapella amagat al món virtual un dia es va fer realitat i el vaig poder veure, tocar i gaudir, encara continuo fent-ho, es la meva part real/fantasiosa que fa que pugui continuar sent com sóc… embolicada. I ha una altra cosa que hauries de saber, estic gairebé convençuda que va sortir del món virtual perquè els meus embolics el van agradar.

Bé, ja saps perquè el meu avatar es aquest, el nom d'embolic es… ¿com ho diria? potser també perquè no podria ser un altra… sóc un embolic, embolico, m'agrada embolicar, m'agrada viure embolicada i agrado a qui els encanta viure embolicats. ¿Es fácil d'entendre no?

Bé món, espero que guardis per molt temps dins la teva panxa aquesta explicació… algú algun dia la podrà llegir i potser entendrà tot el que explico aquí.



Publicar un comentario