Doncs si que es embolicat!

No ho acabo d'entendre! No se perquè de qualsevol cosa li han de treure la punta sense més ni més... tan fácil que es no preocuparse fins que no arriba el moment...

Ja es ben veritat que m'ha quedat aquesta máxima:

Si te solució no cal preocupar-se i si no la té tampoc!

Ho veieu?

Bé, el que está clar es que un altra vegada ja s'espabilarán!

fa olor i enganxa

jara

i Jara contesta: bon día ginesta estimada,

SÍ, l'embolicarém!

Bon día món!

ginesta
ginesta diu: Bon día Jara, embolicarem el món?!

Un mini ficus, un gran arbre petit.

Un arbre per cuidar, si ho aconsegueixo ja puc estar ben contenta

doncs diuen que,

durant la vida hi ha tres coses que s'han de portar a terme,
escriure un llibre,
plantar un arbre i tenir un fill,
doncs bé, jo he escrit contes o històries,
l'arbre el cuidaré perquè no es faci gran
i la filla es un trosset de la meva vida.
¿que més es pot dessitjar?

FLAMENCO

Flamenco

Ja he dit que m'agrada la natura, em sento ginesta i m'agrada la jara, l'he coneguda, l'he tocada, l'he disfrutat, m'ha envoltat amb les seves branques enganxoses i oloroses... la jara que jo he conegut es d'una terra bella, de arrels mores, i amb ella m'he quedat.

He viatjat per un riu, el Guadiana, i anava acompanyada d'un somni, navegar per ell amb jara al meu costat.

D'aquesta terra surten arrels tan precioses com aquesta que m'ha regalat, una arrel amb expressió, una arrel amb sabor, quina figura més adient per recordar-la sempre, una figua gitana, una figura amb ánima flamenca.

El gat més bonic de la casa. 

de mica en mica

Sembla que la cosa va millor, he pogut intercanviar un missatge amb el grajo i he anat pulint cosetes... sembla que m'han entès... fins i tot conseguiré que hi hagi pau i tanqui.litat. Continuarem informant

Solitud

Avui m'he sentit així de solitaria... encara que , com ell, no empresonada.
No se pas que passa, no ho entenc, m'he sentit assetjada per tot arreu. Em sorprén més del que pensava ¿a la gent li agrada fer mal? No ho se...

Incomprensió

Perquè vaig acabar l'any llegint el vaig començar escrivint un "soneto" trist, més ben dit, indignat.

Passeges tranquilament per un local buit, amb aquella olor que queda impregnada a totes les sales i racons, olor d'humanitat, olor d'amistat, olor de companyia i també olor d'aquells a qui no entens o no entenen, olors desagradables moltes vegades, olors de rancunies olors d'intoleráncia.

Una certa tristor m'acompanyava, trobo a faltar molta gent, els que s'han anat, els que no gosen entrar, els que han estat acomiadats perquè son diferents.

¿perquè?

La amistad encarcelada.

No es verdadero el amor del amigo
Que permite impasible la ofuscación
De quien le quiere y defiende con pasión
Mimando sueños contra un enemigo

No es lealtad ni amistad, es avaricia
Egoísta es su forma de proceder
Generoso sentimiento es el querer
Bien está guardarse de la codicia.

Carcelero despiadado es el amor
Todo lo quiere, es acaparador
El cariño deviene prisión ciega.

Abre la puerta al amor, carcelero
Deja libre la amistad encerrada
Poséela franca pero no asfixiada.

i que ningú m'aixequi la cella!

Fins el monyo n'estic del amiguisme i el coporativisme amanit amb victimisme!!!

I comença l'aventura!!!!!!!!

Es pot ser més feliç?

Aquesta soc jo començant l'aventura de la meva página.
Com es natural, un cop començada ja m'he embolicat, i l'he hagut de repetir... sempre fent proves, sempre rectificant fins trobar allò que m'agrada, m'ha costat però sembla que per fi ho he aconseguit... molt embolicada pero també tossuda, que us havíeu pensat!

I l'any comença

Vaig acabar l'any amb el meu home. Acabat de tornar d'un viatge que havés pogut ser el definitiu. No se si comença una nova vida però si és un camí nou que cal valorar i molt. No hi ha cap problema prou important com per renunciar a disfrutar de tot alló que ens envolta.