Va ser una excursió realment bonica, Sant Llorens de Morunys es, encara, una zona verda i plena de boscos. Vam fer un desnivell de quasi 1000 metres i la caminada no va resultar gaire feixuga. A mi m'agrada pujar agafo el meu ritme i poquet a poquet vaig fent, m'agrada molt més que les baixades cansen molt les cames. Aquesta vegada tot era pujada i dalt de tot ens esperava l'autocar per tornar a casa desprès de ben dinats.
Anàvem per la vall de Lord on, en el seu si, i serpenteja el riu Cardener, vam anar seguint-lo, saltant d'una banda a l'altra fins que vàrem arribar allà on neix. Es estrany veure els naixements dels rius, no se sap d'on surt l'aigua, de vegades d'entre les roques, de vegades surt de la terra com si vulgues deslliurar-se de la foscor, de vegades neixen tímids i petits i mica en mica es van fent grans i agosarats, segurs que tota la terra que han descobert la podran cobrir amb les seves aigües, i de vegades ja neixen amb tota la força del món amb alegria comencen saltant i corrent una mica esbojarrats, això si, sempre neixen amb l'aigua neta i transparent, neixen alliberats, semblen criatures. Més endavant en el seu curs, igual com els nens a la seva vida, anirem malbaratant-los, embrutant-los, tancant-los, els anirem privant de la seva lliberta i està clar, de la seva alegria.
Aquest es el naixement del riu Cardener, dos cortines d'aigua que s'estiraran, s'estiraran fins a semblar una cinta, de primer de color de l'aigua, perquè te colors l'aigua, i més tard, aquesta cinta anirà amagrint i agafant els colors tèrbols amb el que tenyirem els humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario