30 enero 2016
Ja no pucmés.
Feia mol de temps que no deixava res aquí, avui ho faig.
Aquest matí no aixeco cap, se m'ha colat l'indignació i la vergonya tan endins que inclòs, i no m'agrada, s'està convertint en odi contra la societat que alguns han creat, sí, alguns, jo no m'hi compto, ho sento però no m'hi compto. Llegeixes al diari en grans titulars dient que europa, sense majúscula, no s'ho mereix, amenaça als grecs de fer-los fora de la seva europa si no controlen els refugiats que entren a Lesbos a milers, els que no han mort ofegats. Que els controlin, els demanin, nom, adreça, telèfon, referències i si son dels bons o dels dolents i que què dimonis hi han anat a fer allà. Els hi diuen que facin el favor de no deixar-los entrar amb tanta alegria doncs aquesta gentada el que vol es arribar a la europa tan magnífica i acomodada i per ells son un problema. Els hi diuen a els mateixos que com a pais prou feina tenen per subsisitir. Aquesta europa que va fer l'orni mentre uns quants estàven esquilmant Grècia, si no amb la seva col.laboració, i que ara els està exprement com una llimona isense compassió, aquesta Europa que amb una valla te tancada la frontera i feina feta i no ha de vigilar 400 illots per on poden arribar els "creuers" replets d'humans tractats com animals, a qui els han estafat per pagar un "viatge" a les mafies i traficants que, curiosament, no aixequen polsegueres ni indignacions europees ni es demana o exigeix que els busquin i els tirin al mar per servir d'aliment als taurons. Sembla ser que els taurons no son antropòfegs i no es mengen entre ells.
Desprès veus (encara no l'he vist) que es roda un documental de quatre sonats que van decidir deixar penjats als pijos que lloguen motos a l'estiu per anar a fer l'imbècil amunt i avall, o una llanxa per anar a pescar sardines amb un fusell de puta mare o una simple canya de pescar amb el cuc penjant i quan es troben amb un embolic a mar els truquen per el smartphone d'última generació perquè els vagin a rescatar cuan abans, que tenen reserva al restaurant i la dona els està esperant. El que deia, aquests quatre sonats van, agafar els flotadors que tenien i s'en van a Lesbos a ajudar i a rescatar refugiats. Sense gairebé eines excepte la seva tenacitat, valentia, humanitat i potser una indignació com la meva amb la diferència que ells hi han anat i jo estic escrivint des de casa potser per vella, o poc valenta. I han anat sense oenegés subvencionades ni hosties en vinagre, a pèl. Per collons. I ja perdonareu el llenguatge però recordeu que he dit que estic indignada.
La questió es que estava buscant el programa Sense ficció de TV3 per veure el reportatge i m'he trobat amb un que estava, i està, tan indignat com jo i he pensat:
-mira, aquí n'hi ha un que escriu el mateix que penso jo, feina feta no cal que "m'enrrolli" explicant el que m'està corsecant. No ho he aconsseguit com podeu comprovar, els dits han començat a correr pel teclat i mica en mica m'he anat calmant.
El comparteixo i de passada vull fer una crida per veure si entre tots podem ajudar als quatre sonats que van anar a Lesbos, se'n diuen o es fan dir, Proactiva Open Arms. Els protas del reportatge que trobaré a TV3 a la carta dintre del progrma Sense ficció. Crec que en el mateix enllaç que us poso n'hi ha un altre que redirigeix al documental.
De totes maneres tampoc em vull,estar de dir que igual que a Lesbos els mateixos drames es viuen a altres llocs, a Lampedusa per exemple? A casa nostra, al sud d'aquest país?
Allà on la Mediterrànea ens regala natura, bellesa, platges, benestar, bronzejats i vacances la mateixa Mediterrànea ens escup un munt de cadàvers que engoleix a diari. No en te culpa el mar... o heu de tenir clar. Som nosaltres els culpables per deixar-nos enganyar per els mafiosos que vesteixen vestit i corbates i tenen iots navegant pel mateix mar per descansar i gaudir de la vida. Llàstima que els morts no saltin per les bordes i s'els coli als camarots on prenen cava, fan el vermut, la siesta i (perdoneu) deuen follar amb dones espectaculars. En realitat el kamasutra es un conte d'infants comparat amb el munt de pràctiques que aquests desalmats saben i posen en pràctica al iot, al despatx, als parlaments, a les institucions de gran volada. Tant se val.
https://gerardguerra.wordpress.com/2016/01/29/to-kyma-rescat-mar-egeu/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/to-kyma-rescat-al-mar-egeu/video/5579941/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/entrevista-als-directors-del-documental-to-kyma-rescat-al-mar-egeu/video/5579979/
http://www.proactivaopenarms.org/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)