Avui m'han envaït el cor, ombres negres de malaestrugança.
Sento que em criden.
-¡Sílvia!
em giro el veig i em diu:
-¿em pots donar un euro?
m'el miro i no m'atreveixo a preguntar-li rés. Obro el moneder, busco i li dono.
-Gràcies.
-Adeu.
Quina pena! ha tornat a recaure, la droga l'està enfonsant i semblava que...
no he pogut ni tan sols donar-li conversa com era habitual cada vegada que el trobava o em cridava. Companyia volía i avui ni la necessitava.
06 septiembre 2006
ombres
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario