Un día fantàstic

vinya i sol de tarda

Doncs si, avui ha estat un dia fantàstic un dia que no li ha faltat de res.

Pel mati matinet ja he sortit de casa ben contenta, feia un dia esplèndid i anava a la platja per passar una bona estona... podria xerrar, llegir el diari, riure i.... el que fes falta abans d'anar a jugar a futbol.

I així ha estat, tot passejat, hi havia un raconet a recer del vent i allà que ens hem instal·lat per prendre el sol i mandrejar. Una hora! una hora sencera que ha passat en un santiamén de relaxada, tranquil·la i confortable. Després m'he quedat prenent el sol i esperant per anar a dinar.

La veritat es que jo tenia moltes ganes de poder estar una altra vegada a la platja acojmpanyada però el temps passa inexorable i no podia ser o faríem tard, així que quan ha trucat per dir que ja venia hem quedat al restaurant dels animalets per dinar.

Que divertit que arriba a ser poder dinar plegats... un a tocar de l'altre, coincidint amb el que ens agrada menjar, compartint els plats... i xerrant, xerrant, xerrant... i una altra vegada, passa el temps volant!

Desprès de dinar ... corre cuita doncs es fa tard... i no havia sonat ni una vegada el mòbil mira que resulta estrany!

Tornant a casa poc a poc i recordant... a mitja tarda, be, ja cap el tard, he sortit a donar un volt i m'he acostat a la masia dels cavalls, un dia l' he de portar... li agradaré veure'ls, anava carregada amb la camera de fotos, el sol s'anava amagant i les vinyes s'han posat estarrufades i presumides amb les fulles d'un verd brillant i el sol que les anava acaronant... la terra semblava que portes pólvores de color a les galtes de vermella que estava i els he fet fotos per recordar la tarda, després he anat a veure el cavalls... i havia poltres, quatre o cinc petits, amb les potes que gairebé no els aguantava drets, mamant de la mare, seguint-la al seu darrera, allà on anava no la deixava de petja.

Un cop he fet les fotos he tornat a casa i les he revisat moltes les he hagut de esborrar ja que m'han quedat mogudes, hi havia poca llum i no podía recolzar la màquina enlloc... demà, si puc hi tornaré a veure si ho provo un altra vegada, els poltres eren tan bonics que no vull deixar de fer-los unes fotos ben maques un altra vegada...

I ara acabo el día escrivint al meu món embolicat, crec que el dia s'ho mereix i el meu món també.