Hummmmmmmmmmmmm... es totalment excitant!! he pogut entrar a La hora nona i m'ha semblat com entrar en un santuari un espai que aviat serà ple de tendresa, poesia, picardia, joc i alegria…
He entrat de puntetes, de fet només he entrat per arranjar un pany que estava espatllat i no obria la porta i ho he aconseguit… i he deixat amb tota la suavitat de que he estat capaç una clau… que confio esdevingui màgica.
Es curiosa la sensació que dona entrar en un habitacle solitari que s'omplirà de vida es com preparar una llar per estrenar.
He sortit silenciosament, he deixat la clau ben amagada, tant que suposo que no la tornaré a trobar… només podré entrar quan em convidin o bé quan hi vulgui deixar unes lletres a la bústia.
Moltes gràcies per la confiança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario