Si senyor! acabo de descobrir un altre eina per poder enviar les meves fotos al meu món embolicat i m'he estrenat amb aquesta magnífica vista des de la meva finestra... un pi engalanat amb neu fresca caiguda a primera hora del matí.
Es un pi que el dia que el tallin em tallaran un trosset de la meva vida. Si, aquest pi era ben petitet quan vaig arribar a viure a Sant Pere de Ribes. Encara es extraordinari que visqui en un terreny que no se l'ha menjat la especulació... encara ningú ha edificat.
Aquest pi ha anat creixent i creixent tants anys com he estat vivint en aquesta casa i ara es tan gran que gairebé puc tocar les seves branques amb les mans.
Es un temor que sempre tinc, el dia que aquest terreny caigui en mans d'algun promotor em tallaran el pi i em cegaran la vista... i gairebé em cegaran a mi.
No se pas com ho aguantaré com m'ho faré... necessito poder allargar la vista sense cap impediment per poder deixar anar volar la meva imaginació. La casa es petita... si em tapen la vista em semblarà un cau i jo no puc viure en un cau.
Aquest matí quan parlava per telèfon amb el meu pardalet estava asseguda a terra traient el nas per la finestra i acabava de fer-li la foto... era bonic el paisatge convidava a sortir a caminar per poder jugar amb la neu. La neu s'ha fos aviat però he pogut captar la bellesa en aquest pi. Ha valgut la pena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario